FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el joc d'escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei. Obstinar-se. S'han enrocat en una proposta que no els duu enlloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps durant el qual un estat no té rei. Després de la mort del rei hi hagué un interregne de tres mesos. Espai de temps durant el qual estan suspeses les funcions de l'autoritat acostumada. Lapse de transició entre fets o períodes històrics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
